Els dies mentits

A la Sala Flyhard es pot veure fins aquest diumenge l’espectacle Els dies mentits de Marta Aran.

La dramaturga i directora encara el seu segon espectacle després de La noia de la làmpada. L’espectacle ens presenta una heroïna que comparteix la seva història. La història de tots els orgasmes fingits i de totes les mentides que expliquem i ens expliquem sobre la nostra sexualitat.

Una fantàstica Lara Salvador conecta des de primer moment amb nosaltres com a espectadores i ens demana (i fa contestar) quines són les pitjors mentides que hem dit. Des d’un primer moment sabem que el públic no serem oblidades rere la foscor. El format de l’espectacle alternarà monòleg i diàleg amb el públic present.

Els dies mentits ens fa viatjar amb la protagonista que ens explica la seva vida sexual. És interessant perquè no estem acostumades a sentir una dona (cis) que parla de la seva sexualitat en primera persona. Tampoc a què ens l’expliqui amb ets i uts, desgranant cadascun dels moments rellevants que ha viscut.

Ella construeix el relat per comprendre perquè va començar a mentir i com ha arribat a perdre’s i difuminar-se en la seva pròpia mentida. Ens explica experiències quotidianes que moltes hem viscut en la nostra biografia. Des de la primera vegada que té coit amb un desconegut i el menys important és l’experiència o l’intent maratonià d’acontentar un noi amb problemes per córrer-se. La protagonista fragmenta el discurs amb interpel·lacions al públic en temps real i amb flashbacks al passat per comprendre com s’ha construït la seva mentida. Val la pena mencionar el descobriment del seu desig sexual a través de les seves Barbies. Tenint en compte que la creadora de la nina Barbie, Ruth Handler va dissenyar la nina perquè les nenes fantasiessin en ser adultes ens demanem si s’imaginava que també les Barbies serien les nostres primeres joguines sexuals.

Els pedaços que ens explica en la dramatúrgia Marta Aran, si bé representen experiències que a moltes ens són familiars, pensem que són de vegades excessivament particularistes. Estan emmarcades clarament dins la parella heterosexual. Trobem a faltar una mirada més àmplia, també trobem a faltar saber sobre la sexualitat que practica aquesta dona cap a sí mateixa -sense necessitat d’homes ni de parelles-. És a dir, així com aplaudim una dona parlant en primera persona de la seva vida sexual, de vegades les imatges se’ns expliquen des de l’òptica de l’acompanyant. Com si ella es narrés com un objecte de l’altre en comptes d’una subjecte. També pensem que s’hauria d’afilar la crítica cap a l’amor romàntic. Malgrat l’autora el dissecciona en vàries escenes i s’hi re-caga; el legitima també en d’altres. La catarsi final de la protagonista és motivada per un noi amb qui es podria haver mostrat vulnerable, un salvador.

Tot i així, aplaudim Els dies mentits perquè ens ofereixen un mirall on mirar-nos, un mirall per poder riure’ns de la nostra (de vegades arrebatada) vida sexual. Ens ajuda a veure que no som les úniques que hem necessitat mentir per sentir-nos tant com les persones que tenim davant i també ens ensenya que dir la veritat és alliberador. Que explicar-nos la nostra veritat és un motor de transformació per canviar. I aquestes veritats mereixen un escenari perquè moltes altres dones (cis, trans, bolleres, heteros, bis,…) ens apoderem de la nostra sexualitat, ens la relatem i la relatem tant com calgui.

Dones que participen al muntatge: Marta Aran (dramaturga i directora), Lara Salvador (intèrpret), Muguet Franc (ajudant de direcció), Elisenda Pérez (escenografia i vestuari), Marta Font (il·lustració cartell), Roser Blanch (fotografia, teaser, producció executiva), Clara Cols (premsa i producció executiva) i Eli Riera (distribució i comunicació i xarxes)

Dones que participen al muntatge: Xavi Gardés (disseny de llums i espai sonor i cap tècnic de la sala), Alejo Levis (projeccions de vídeo), Sergio Matamala (producció executiva i administració) i Mario Berlinches (administració).