Rebota, rebota y en tu cara explota

Si la setmana passada revisàvem Màtria i la capacitat de la seva creadora de posar el seu ego al centre, aquesta setmana volem parlar d’un muntatge en què una altra creadora es posa al centre. Parlem de Rebota, Rebota y en tu cara explota, d’Agnès Mateus i Quim Tarrida, que parla de la violència contra les dones.

Aquest parell de creadores -Mateus i Tarrida- ja van explorar les violències en el seu aplaudit muntatge Hostiando a M; i també en aquest l’Agnès mostrava en la seva pròpia pell les diferents violències. Aquest cop, però, posen el focus en la violència que vivim les dones en el nostre dia a dia.

La violència contra les dones es mou sovint en l’abstracte, en un mar d’estadístiques sense cara. Costa posar-li nom; tot just ara estem celebrant que les agressions fora de la parella siguin comptabilitzades com a violència masclista i quan alguna de nosaltres denuncia algun tipus d’agressió, el debat se segueix centrant en com anàvem vestides.

Rebota, rebota y en tu cara explota ens atrapa perquè davant de tanta evasiva per encarar el problema estructural, el tema es concreta, es fa carn. La performer es planta al centre de l’escenari i amb el seu cos, encarna la violència, ens en mostra les conseqüències. Tot es torna real. De carn i òssos. La carn i els òssos que perdem quan ens maten; perquè com ens recorda l’Agnès: les dones no “perdem” la vida, a les dones se’ns assassina.

Cada dispositiu de la peça és violent, guarda una nova manera de relacionar-se amb el cos, amb les nostres vivències i ens desvetlla la violència contra les dones. La valentia de l’Agnès, la seva generositat de posar-se al centre per recordar-nos de què estem parlant, els ulls, l’energia i la seva experiència són allò escènic: és a través d’ella que veiem l’abast de la violència. I ens explota a la cara.

Sovint, en aquest bloc, parlem de creacions i dramatúrgies que passen per alt episodis de violència contra les dones; sovint aquesta violència és una acotació en l’acció dramàtica perquè al seu voltant estan passant coses -considerades- més importants.

Rebota, rebota y en tu cara explota recull totes aquestes escenes secundàries i esdevenen el centre del muntatge. La dramatúrgia es mou entre imatges que no són mai el centre d’enquadrament de la càmara.

Com hem de reaccionar a les paraules i insults que rebem, com ens mutilen els referents que hauríem d’aspirar a ser, què significa el poder, quan som la comparsa en una situació de risc, quines paraules ens surten? Com funcionen els mecanisme d’invisibilització?

Totes aquestes qüestions es mostren amb molta intel·ligència des de l’humor, el risc físic, la denúncia verbal (aplaudim la valentia i la denúncia de les polles poderoses del teatre català, que es mereixen un repàs com aquest, o dos o tres), la ràbia i la legitimitat.

Rebota, rebota y en tu cara explota és un espectacle compromès, compromès dels que et fa suar a la butaca, que t’assenyala, d’aquests que ens agradaria veure als teatres públics de Catalunya (i no reprogramats sinó produits), a les escoles, als carrers i que ens encanta veure a l’Antic Teatre.

Esperem que exploti molt i exploti prou perquè no haguem de dir mai més que no em volem ni una menys.

 

Dones que participen en el muntatge:

Agnès Mateus (Creació, direcció, intèrpret)

 

Homes que participen en el muntatge:

Quim Tarrida (Creació, direcció, espai sonor, audiovisual i equip tècnic), Carles Borràs (Disseny de llums, equip tècnic), Ignasi Bosch (Assistent tècnic), Pablo Domichovsky (Col·aborador), Ismael Mengual (Col·laboradors)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s