Màtria

Creiem que el factor màxim de valentia d’aquest espectacle recau en un altre reconeixement, el que es fa l’artista a ella mateixa, a la seva vàlua artística, a la seva vàlua personal.

Màtria. Reconeixement fins a les últimes conseqüències.

Màtria. Un espectacle que es va estrenar durant l”última edició de FiraTàrrega i que aquest últim mes hem pogut veure a Girona i Barcelona. Màtria. Només el nom ens convida a anar-hi (per allò de poder fer crítiques positives, i pel gaudi que augura, per què no).

Aquest espectacle de Carla Rovira ens convida a un doble reconeixement que ens bufeteja (qui va dir que rememorar i homenatjar seria sempre inocu?) però reconforta (el reconeixement sempre té regust de justícia, quan és als vençuts). I és un viatge teatral pel que ha estat (sembla) el procés de la creadora i del seu equip. Cronològicament, volem dir. Perquè neix amb la pretensió de ser un homenatge a un afusellat pel franquisme i acaba sent un reconeixement a les figures femenines d’una família, i la creadora ens va explicant (amb diferents dispositius escènics) tot aquest procés, en aquest exercici de sinceritat i honestedat que sembla que es van fent segell de la Gallina. Dones fortes, dones artistes, independents, amb mala hòstia, valentes, que moren joves, que moren de velles… però, sobretot, que haguessin pogut quedar silenciades, que haguessin passat sense pena ni glòria, i que a partir d’ara, almenys, ja no seran, mai més, només les que netegen la sang dels morts que posen els homes (“Tu asesina que nosotras limpiamos la sangre”).

Però hem de dir que mes enllà de tot això, creiem que el factor màxim de valentia d’aquest espectacle recau en un altre reconeixement, el que es fa l’artista a ella mateixa, a la seva vàlua artística, a la seva vàlua personal. Un honest exercici d’ego que aplaudim, sobretot perquè la Carla és una dona.

Fa unes setmanes queia a les nostres mans aquest article (https://elpais.com/cultura/2018/01/08/actualidad/1515416335_689166.html) que, entre moltes d’altres coses, reflexiona sobre com, per ser un/a bon/a artista (un “monstre” de l’art) és necessària una quantitat considerable d’egoïsme que les dones estranyament ens podem permetre, per qüestions relacionades amb el nostre rol a la societat, a la família, la construcció patriarcal dels nostres desitjos i necessitats, la nostra capacitat per fer-nos càrrec dels altres, les obligacions que se’ns atribueixen sí o sí per ser dones etc. Ens va semblar molt interessant, i es va quedar pul·lulant pels nostres caps.

Per una altra banda, un dia, fent una cervesa amb companyes de professió, un dels homes amb qui compartíem taula, a propòsit de Màtria, va dir: “Una proposta interessant…per mi parla massa de si mateixa, es dona massa importància, però està molt bé…”. Una conversa de bar, quan encara no havíem vist l’espectacle…

Fins aquí “tot bé”, una cosa no tenia a veure amb l’altra, semblava. Fins que vam anar a veure Màtria i…boooom!!! Tot pren sentit, tot quadra, tot lliga, el patriarcat torna a no decebre’ns i es fa evident de nou.

La Carla fa un exercici d’enaltiment del seu ego, sí. Ho fa de manera refinada i intel·ligent. En sap fer ironia, de tant en tant se’n riu, no ens cansa, i no és en va, no és gratuït. Però sí, ho fa. La Carla Rovira (persona) és el personatge prota de l’obra (no que la representa, que l’és); es fa representar per un altre actor (per duplicat i simultàniament!) i més tard es representa ella mateixa; comença i acaba l’obra posant-se ella (persona i artista) en el centre d’interès; ens explica amb diferents dispositius escènics tot el recorregut polític i artístic que ha fet com a creadora, com a dramaturga; ens ensenya en directe com dirigeix les actrius i actors: se’ns presenta com a semi-divinitat; i, finalment, és ella, la Carla, qui ens diu quina és la lliçó de l’obra, què és el que hem d’aprendre de tot això, quina és la veritat que n’hem d’extreure. I ho fa desacomplexadament. I funciona. I diu coses molt interessants, i ens toca.

Però… potser no és molt femení, oi? Com a dones, l’espectacle ens va interpel·lar de moltes maneres, però una d’elles va ser “Ostres, jo no sé si seria capaç de fer-ho, això, fer-me tanta propaganda… Deliberadament, donar tant de protagonisme a la meva persona…”.

Enganxat! El poli patriarcal que tenim al cap i que ens acompanya nit i dia, el que diu que el paper de les dones potser és més a l’ombra, el poli que fa que de vegades siguis tu mateixa la boicotejadora que no deixa que et col·loquis a la vista. L’egoïsme de l’article que no se’ns permet a les dones, i que sovint no deixa que siguem aquestes “artista monstre”. L’egoïsme, i l’ego que no ens pertoca a les dones i que, si no ens neguem nosaltres mateixes, ja ens amputarà algun home de la professió (o qui sigui) recordant-nos que hem de vigilar no parlar massa de nosaltres mateixes, perquè, en tot cas, això del protagonisme i el dret a vanar-se d’un mateix, està reservat als homes.

És que… quina gosadia, Carla… fer allò que no et pertoca.

Ara fa tres anyets, Nao Albet i Marcel Borràs estrenaven Mammón al Teatre Lliure, dins la Trilogia Tot pels diners. Parlaven d’ells, es posaven moooolt en el centre. Tot l’espectacle parlava d’ells com a creadors en un intent de sàtira de no sabem exactament què en la qual explicaven la història de si mateixos malgastant diners del Lliure per anar a Las Vegas i fotre’s fins al cul (amb un punt de perversitat quan projectaven imatges gravades a Las Vegas i veies que potser no era tant “de broma” tot plegat, però això ja és una altra història). Que monos, oi? Tothom va pensar que allò era una genialitat. Així per posar un exemple eh. Nois joves que parlen de si mateixos i es donen bombo, bàsicament i, aquell cop, amb diner de totes. La crítica i el públic va aplaudir aquell espectacle molt fortament. No cal que us pregunteu per què, però segurament ningú els va dir que controlessin el seu ego… No ho creieu?

 

BOOM!

Anuncis

One thought on “Màtria

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s