I què passa si ets quota?

Parlar de la quota és una qüestió matemàtica, un percentatge, una operació ben senzilla: dividir entre dos. La quota és un concepte que correspon al món de l’”Excel” i a nosaltres ens agradaria que passéssim a formar part del món del “Word”

Sovint, quan hem estat convocades només per aquest concepte matemàtic, la primera reacció ha estat dir que no, però de seguida ens vam adonar que era l’única possibilitat “de normalització” de la que podíem disposar… és a dir, el posicionament individual.

Darrerament hi ha moltes estructures que vetllen per visibilitzar la presència de les dones en tots els àmbits de la vida pública, la cultura i les arts: On són les dones, Dones i Cultura, Dona’m Escena… la League of Professional Theatre Women i tantes d’altres… però 10 o 15 anys endarrere no era fàcil trobar el suport de cap estructura… i, quan, per exemple, una dona de l’àmbit de la direcció d’un equipament escènic tenia presència en els mitjans de comunicació sovint aquesta informació no estava suficientment contrastada.

Mireu sinó, aquest article publicat a l’ABC el 28 de desembre del 2009: “Carol López será la primera mujer en dirigir un teatro en Barcelona”

http://www.abc.es/hemeroteca/historico-28-12-2009/abc/Catalunya/carol-lopez-sera-la-primera-mujer-en-dirigir-un-teatro-en-barcelona_1132760427058.html

Algunes ens vam queixar perquè el mateix 2009 el Teatre Regina de Barcelona feia 20 anys i l’Agustina Solé sempre n’havia estat la directora… ens vam queixar, però ni cas… és clar que això del teatre infantil, en aquest país, tampoc ho hem tractat massa bé (aquest però és un altre tema). I no podem oblidar l’Elena Posa al Mercat de les Flors (1991-1995), la Simona Levi a Conservas, i tantes d’altres…

I per cert, “de aquellos fangos estos lodos” perquè encara avui citem la Carol López com “la primera dona en dirigir un teatre a Barcelona”: 21 juny 2017 Revista Teatre Barcelona:

https://es.teatrebarcelona.com/revista/dones-directores-nhi-ha

I si fem una mirada al país veurem que dels Festivals/Mercats estratègics: Trapezi a Reus, Sismògraf a Olot, la Mostra a Igualada, MMVV a Vic, Mediterrània a Manresa,  i FiraTàrrega a Tàrrega només hi ha una dona al capdavant, la Tena del Sismògraf.

Tot repassant teatres municipals trobarem a l’Amaranta Gibert a Lloret de Mar, l’Anna Jiménez a Sant Hipólit de Voltregà, la Tere Almar a Mataró, l’Anna Potau a Tremp, la Tena Busquets a Olot, la Teresa García a Tàrrega, la Maite Besora al Prat de Llobregat, la Gemma Massagué a Cambrils, l’Anna Lleó a Vilanova i la Geltrú, la Rocío Caballero a Tortosa, la Rosa Ribot a Palamós, la Laura Llamazares a Granollers, l’Elisabeth Moreno a Viladecans, la Vanessa Gatell a Valls, Eulàlia Ribera a Sabadell, la Núria Moragues a Reus, l’Ingrid Calpe a Banyoles… i encara em deixo moltes dones i us animo a completar el llistat.

Si com diu la Remedios Zafra a “El entusiasmo. Precariedad y trabajo creativo en la era digital: la práctica cultural se femeniza y nutre de un excedente de mujeres formadas en lo que aún llamamos ciencias sociales y humanidades… un execedente que conforma una bolsa de mujeres creativas desempleadas y precarizadas…” veurem augmentar aquests llistats però haurem d’estar amatents a la precarietat d’aquestes responsabilitats.

Així, doncs, totes hem exercit i exercim una mena de militància individual, en qualsevol racó del país, tot pensant que així treballem per a la col·lectivitat. Perquè heu de saber que a més a més de la quota matemàtica hi ha la quota geogràfica, és a dir, ara ja parlem de la “doble quota”. L’odiós i desafortunat binomi DONA i TERRITORI! Justament per això he volgut citar dones d’arreu del país, de Catalunya.

La primera pregunta que ens fem és: per què ens fa por dir-li país?

I la segona és: només per ser dona segurament no m´hauries convocat, oi?

I la tercera ja no és una pregunta en veu alta, és un pensament… “és possible que no m’hagin convocat com a professional?”

Dona-Territori-Professional ha justificat aquesta “doble quota” en moltíssims llocs de treball, trobades, jornades, taules sectorials, reunions… tant en l’àmbit públic com en el privat. Sovint amb la Tena Busquets, directora del Teatre Principal d’Olot, parlem de la “doble quota” com una oportunitat per afavorir, incidir, articular… polítiques de país que posin al centre creadores i artistes de l’àmbit escènic.

Per tant “la doble quota” ha estat una dinàmica positiva que ha permès que algunes dones hàgim pogut formar part -pertànyer- i tenir presència i visibilitat en algun dels àmbits  i de les estructures de la cultura del país.

Veient les estadístiques que publiqueu a Dona’m Escena o bé a On són les Dones entenc que “la quota” i la “doble quota” segueix sent una eina mecànica però efectiva, encara necessària.

Margarida Troguet i Taull

Continguts i comissariats escènics

Lleida, Desembre 2017

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s