La (nostra) crítica als crítics

Feia dies que preparàvem aquesta entrada sobre el masclisme i la perspectiva de gènere a la crítica teatral, i el que va passar ahir a xarxes socials amb la crítica de Carmen del Val sobre l’espectacle Perra de nadie de Marta Carrasco ens ha acabat de confirmar com és de necessari abordar el tema. (Si no sabeu de què estem parlant us recomanem que mireu aquest tuit i tota la conversa que va generar). Carmen del Val és una dona, sí, però la seva crítica reflexa perfectament una forma concreta de mirar els escenaris filla d’una tradició masclista, sexista i heteropatriarcal, emparada en els estereotips més rancis. La crítica de Carmen del Val només és una mostra més de tot el que cal canviar.

En aquestes dates de final de temporada volíem parlar d’un tema que ens preocupa seriosament: la crítica teatral. I més en concret, del crítics. I ho diem en masculí perquè no hi ha una altra manera de dir-ho.

No sabem quin grau d’incidència tenen en els espectadors les crítiques que publiquen en els diaris les veus autoritzades, potser ningú les llegeix i estem fent un problema d’on tampoc n’hi ha gaire, però creiem que d’alguna manera sí que suggestionen els gustos del públic. Així que hauríem de ser una mica més responsables.

On segur que tenen incidència és en l’atenció que reben els muntatges per part dels mitjans, en el reconeixement que assoleixen directores, dramaturgues, actrius i totes les professionals implicades i, sobretot, sí que tenen incidència a l’hora de decidir què és bo i què no segons el bon gust i el criteri expert. Els crítics decideixen des de les seves columnes quins són els muntatges que seran recordats com a interessants, pertinents o ben executats i quins aniran a parar a la paperera de la història. I, és clar, igual que aquells grups d’amics que acaben semblant clons perquè compren la roba a les mateixes botigues, treballen a la mateixa empresa i surten de nit pels mateixos bars; això mateix passa amb la crítica quan tots els que l’exerceixen des de les posicions dominants i respectades són homes d’una mateixa generació amb experiències vitals similars, i còmodes en una posició de privilegi on són ells els que posen les regles i trien qui entra i qui no en el grup d’escollits. Una mena d’aristocràcia masculina que es passeja sense complexes pels teatres en ple segle XXI, segurs que ningú no els qüestionarà perquè resulta que els directors, programadors i dramaturgs més influents també són (sí, ho heu endevinat) homes que també van deixar de ser joves fa uns quants anys.

Per posar un exemple amb números (que això agrada molt a tothom), en les categories de teatre del jurat dels Premis de la Crítica 2017, les persones que van triar nominades i guanyadores, estava format per 12 homes i 2 dones (terrible, oi?). I no només això, la mitjana d’edat era de gairebé de 60 anys. On són les dones? On són els joves? On són les dones joves crítiques? MALAMENT. Fatal, fatalíssim. No aprenem.

I també podríem entrar en el terreny de la separació per gèneres en els premis actorals, com si d’una categoria olímpica es tractés. Per què estem condemnades a competir (quina paraula més terrible parlant de teatre, oi?) només dones contra dones i homes contra homes? Bé, això ens ho guardem per a un altre article.

Sigui com sigui, la mirada masclista, espeialment masculina, (i d’edat ben adulta) continua sent el punt de partida de les crítiques d’aquest país, on les actrius encara reben adjectius que no rebrien els seus companys homes: “delicada, guapíssima, encantadora…” i d’altres compliments que ens foten una mandra infinita i que fan perdurar la maleïda feminitat inventada pels homes i que tant ens ha condemnat.

Enguany explicava amb molt d’humor Imma Colomer en recollir el Premi Gonzalo Pérez de Olaguer 2016 a la seva trajectòria que a seva primera crítica, el crític deia alguna cosa com que “con la de chicas guapas que hay no sé cómo han escogido a este petardo”.

Hem canviat molt? Possiblement sí, però tampoc tant.

Podríem recopilar moltes mostres similars actuals, però creiem que és un exercici que podeu fer vosaltres mateixos. Com es tracten els personatges femenins? Quines valoracions i interpretacions se’ls hi dóna? I els masculins? Es tracta amb la mateixa condescendència a les directores que als directors? Als autors i a les autores? Es miren amb el mateix interès les històries que tracten temàtiques femenines que masculines? Superarem algun dia la idea errònia que les històries protagonitzades per homes són universals mentre que les protagonitzades per dones són “de dones” o “per a dones”? Des d’aquí volem posar l’alarma tant als lectors com als mateixos crítics i a veure si entre tots ho aconseguim.

Hi ha un tema, però, que ens toca de ben a prop i que ens fa pujar la mosca al nas. En aquesta nova onada de feminisme, on han aparegut un munt de muntatges amb aquest contingut o perspectiva, ens hem trobat en molts casos on els crítics s’han cregut amb el dret de ser més papistes que el papa, de saber més de feminisme que les pròpies creadores, d’atrevir-se a donar lliçons. I això sí que no. Si no en sabeu, si us arriba una mica tard, deixeu les crítiques per a les vostres companyes i chitón! Perquè clar, en algun moment heu d’assumir que això del feminisme us va una mica gran i que no passa res, que podeu deixar la ploma, obrir bé les orelles i aprendre’n.

És per això que pensem que, a aquestes alçades de la pel·lícula, s’imposa un relleu o, com a mínim, una ampliació del panorama de la crítica. Toca obrir portes i finestres i deixar que al cor de veus actuals s’hi sumin de noves que aportin nous matisos i mirades que entrin en conflicte amb el discurs majoritari i que qüestionin el que hi ha. Una nova onada de crítiques que no creixin a l’ombra del que s’ha fet sempre i no aprenguin i assumeixin com a propis o respectables els vicis i pecats actuals de la crítica, perquè una crítica feminista (i inclusiva en tots els sentits) també és imprescindible per canviar l’ecosistema teatral.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s