Paraules encadenades

En una de les primeres entrades d’aquest bloc, vam parlar de les dones de Shakespeare i de la necessitat de revisar els rols de gènere quan ens enfrontem a adaptacions d’obres antigues. Però no cal viatjar cinc segles enrere per trobar personatges femenins molt revisables, de vegades n’hi ha prou amb 20 anys. És el cas de Paraules encadenades, text escrit per Jordi Galceran l’any 1996, i que enguany torna als escenaris en el context del Festival Grec.

[A partir d’ara venen spoilers, ens sap greu, però no podem parlar d’aquesta obra en concret sense disseccionar-ne la trama].

Paraules encadenades narra la història d’un segrest. Un psicòpata ha segrestat una dona jove i la té lligada a una mena de soterrani. Mica en mica, descobrirem que es tracta de la seva ex dona i que ell l’ha segrestada perquè no suporta que ella l’hagi deixat. Al final, la matarà d’una punyalada i, presumiblement, violarà el seu cadàver. Però no és el crim masclista en sí el que resulta criticable del muntatge sinó el retrat dels dos personatges, la forma com l’autor els dibuixa.

D’una banda el tenim a ell, en Ramon. En Ramon és un home que porta una doble vida: de dia un gris funcionari de la conselleria d’agricultura, de nit, un psicòpata que, des que el va deixar la dona, tria una víctima el dia 19 de cada mes. En Ramon es presenta en tot moment com algú força raonable, intel·ligent, que fa el que fa perquè no li queda altre remei, perquè ha estat víctima d’un abandó. El discurs de fons (la veu de l’autor) ens diu en tot moment que si la seva (malvada) dona no l’hagués abandonat, ell mai no hauria començat a matar. Que la culpa de tot la té la seva dona, que ella és la responsable del seu comportament antisocial i psicopàtic. Ell, que és un assassí en sèrie, és un pobre home, un titella de la fortuna, pobret.

Després la tenim a ella, la Laura. La Laura se’ns presenta com una dona jove (més jove que ell en el text, però potser no tant com han decidit mostrar en la versió de la Villarroel, on el Ramon és el David Bagés, que passa dels 50 anys, mentre ella és la Mima Riera, que no arriba als 30) i força independent. Té dues carreres, infermeria i psicologia (dues carreres descaradament femenitzades i orientades a les cures), i és precisament per la segona per la que el seu ex marit l’ha segrestada. La lògica diu que com que ella l’ha fet embogir és ella qui l’ha de curar. D’altra banda, la Laura es comporta en molts moments com una mena de femme fatale. Malgrat estar en perill de mort, tancada en un soterrani amb un home armat, no intenta defensar-se de manera violenta sinó que recorre al seu cos i els seus encants femenins per intentar dominar l’home. Aquell lloc comú tan ranci que diu que qualsevol dona en té prou mostrant-se disposada al sexe per tenir el mascle als seus peus. Com si els homes no poguessin controlar la seva sexualitat i les dones només la féssim servir com a eina de control (i no perquè tinguem un desig tan legítim com el masculí).

Però potser el detall més sagnant de tota l’obra és quan la parella parla del seu divorci. Aquí és on els estereotips es passegen sense complexos per tot l’escenari. La parella s’ha divorciat perquè la mare d’ell, la (malvada) sogra, no suportava la idea d’haver perdut el seu fillet a mans d’aquesta puta dona. Quan es posa malalta i el seu fill no vol portar-la a viure amb ell, ella atribueix aquesta negativa a la Laura, i decideix explicar-li que el seu fill l’enganya amb un conductor d’autobús pelut. Ella, ofesa perquè el seu marit sigui homosexual i hagi triat un home pelut per sobre dels seus encants de dona (alerta, homofòbia), en lloc de parlar amb ell i esbrinar què passa, presenta la demanda de divorci. Durant el procés judicial, la dona explica que ell l’obligava a pràctiques sexuals obscenes que ella no volia dur a terme (l’acusa de violació) perquè vol que el jutge li concedeixi el pis. Més endavant en l’obra, ella mateixa reconeix que va mentir al jutge perquè li va recomanar el seu advocat i per despit, però que a ella li encantaven les fantasies sexuals d’ell.

Vista avui en dia i amb les ulleres liles de les que ja hem parlat alguna vegada, Paraules encadenades resulta un text masclista, sexista i homòfob però, per sobre de tot, demostra la vagància d’un autor que, a l’hora de dibuixar personatges, s’aferra a estereotips rancis sense molestar-se ni cinc minuts en buscar-los fons i motivacions. En una obra on l’argument és un joc de miralls molt elaborat en el que la trama va i torna unes quantes vegades, els personatges són plans i caricaturescos. Un psicòpata dolent perquè una dona li va destrossar la vida. Una dona dolentíssima que primer el controla amb el sexe i que, quan creu que això ja no li servirà, el denuncia falsament per violació per quedar-se amb el seu pis (sembla un malson de manual de qualsevol matxirulo de forocoches) i una sogra que sempre maltractarà la jove per haver-li robat el fill (les dones sempre han de competir, mai no es poden aliar). I tot això en un text de fa quatre dies, que va ser aclamat per públic i crítica i que ha esdevingut un clàssic del circuit amateur.

Realment calia tornar a estrenar-lo en el marc del Grec? És sensat frivolitzar d’aquesta manera sobre les denúncies falses (cavall de batalla dels masclistes més recalcitrants que, malgrat que les xifres diuen que són pràcticament inexistents, insisteixen en que són majoria per desacreditar les dones que s’atreveixen a denunciar la violència)? Podem considerar clàssic modern un text amb aquestes mancances? Nosaltres creiem que no.

Fitxa:

  • Dones que participen en aquest muntatge: Mima Riera (intèrpret), Ingrid Marín (regiduria i producció executiva) i Nati Sarriá (cap de producció).
  • Homes que participen en aquest muntatge: Jordi Galceran (autor), Sergi Belbel (director),  David Bagés (intèrpret), Max Glaenzel (escenografia), Kiko Planas (il·luminació), Jordi Bonet (espai sonor), Oriol Paulo (audiovisuals), Toni Santos (caracterització), Antonio Calvo (ajudant de direcció),  Josep Domènech  (direcció de producció).

 

Anuncis

One thought on “Paraules encadenades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s