El jugador

Començarem el post demanant disculpes, perquè el passat 26 d’abril (dia per la visibilitat lèsbica) vam postejar erròniament que no teníem imatges de lesbianes a la cartellera del moment. No era cert, La Ignífuga portava a escena una relació lèsbica, però no ens n’havíem assabentat, encara. Així que, tard, però arribem.

Podem dir amb alegria que últimament hem tingut l’oportunitat de fer 3 entrades gairebé seguides sobre espectacles que, des d’un punt de vista feminista, mereixen el nostre respecte o aplaudiment. No és pas que el teatre a Barcelona en vagi ple, d’espectacles com aquests, però també volem donar protagonisme a les qui fan una bona feina (i sí, també ens ve de gust gaudir com a feministes des del públic!)

Al gra: un d’aquests casos és el text d’Albert Pijuan i la posada en escena de La Ignífuga en aquesta versió (molt) lliure (tal i com diuen elles mateixes) d’El Jugador, de Dostoyevski. L’espectacle no pretén tractar qüestions de gènere de manera específica i explícita (això no vol dir que el que han fet bé no ho hagin fet a consciència); no posa en el centre opressions generades pel patriarcat; fa la simple tasca de visibilització d’una relació de desig entre dones, tan necessària i feminista com parlar de manera directa de tal o tal altra opressió de gènere.

L’espectacle posa les dones al centre, fent del protagonista de la novel·la original una protagonista, i generant, en conseqüència d’aquest canvi, una relació lèsbica que no rep cap tractament diferenciat de les altres relacions heterosexuals que apareixen en escena o de les quals es parla. Sí senyores, les dones existim i les lesbianes també. Les dones portem el pes d’una història i les lesbianes també. En aquest cas, és tant senzill com això. Bé, com això i com que les protagonistes són intel·ligents, tenen iniciativa, fan avançar la trama, entre elles parlen de moltes coses més que d’homes, etc.

Al nostre primer post parlàvem de la necessitat de tenir una opinió perquè (dèiem) si tens una opinió (no si ho fas veure), aquesta s’hauria de veure reflectida en l’espectacle. Una opció per a tractar aquesta temàtica hagués estat visibilitzar que una relació lèsbica rep discriminacions i violència. L’obra se situa en l’època actual, on la lesbofòbia és el pa de cada dia, així que haurien pogut posar de relleu (ja que la versió és tan lliure) que ser de l’aristocràcia russa i tenir una història amb una dona et generarà, de segur, problemes amb nom i cognoms (i això hagués canviat la història). Seria una opció.

Elles, però, han optat per a crear una realitat que no existeix (un referent, doncs?). Dues dones tenen una (això sí) tèrbola relació, on l’amor i el desig, la manipulació, el dubte i el desengany són constants, però sigui com sigui és una relació sobre la qual no es parla en termes de diferència, que no genera un “rebuig” a cap altre personatge pel fet de donar-se entre dos conys, ni per contra una “acceptació” (quina grima que ens fa aquesta expressió tan usada), ni tan sols una referència. És i prou. L’espectacle ens fa pensar un món en el qual els sexes de les persones que es desitgen no canvien el curs de la història.

I aquí podríem començar el debat: això invisibilitza la discriminació i violència que rep una lesbiana pel sol fet de ser-ho? Podria ser…. O potser fa això altre, potser ens fa imaginar un món que reclamem perquè també tenim dret a pensar-lo…

De ben segur no ens decantaríem sempre per aquesta postura, però en aquest cas, ens mullarem: vam sortir del teatre i ens vam dir: que bé, hi havia una opinió.

Només per acabar (no tot poden ser flors i violes): també haguessin pogut canviar el títol de l’espectacle. Ja que hem feminitzat la jugadora, que la seva condició de dona també es reflecteixi en el títol!

Disculpes de nou, sobretot per la demora!

 

Dones que participen en aquest muntatge: Marina Congost, Júlia Rodón i Saskia Giró (intèrprets).

Homes que participen en aquest muntatge: Albert Pijuan (dramatúrgia), Pau Masaló (direcció i intèrpret) i Eduard Autonell (intèrpret).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s