Mulïer

Us proposem un exercici: Imagineu un espectacle de cinc ballarines que uneix dansa, emoció i poesia visual. Quin tipus d’escena us ve al cap?

Aquest cop desplacem la nostra mirada crítica més enllà de la frontera de la capital catalana… (perquè de vegades ens n’oblidem que més enllà de Barcelona hi ha vida… i tant, si n’hi ha! El panorama teatral català no només necessita un bon bany de feminisme, també un bany de descentralització!). Parlem de Mulïer de la Companyia Maduixa que es va poder veure la passada edició del Sismògraf i en d’altres festivals del territori.

Mulïer és una peça de dansa sobre xanques interpretada per cinc ballarines. En una plaça, entren les cinc, en fila, resant en veu baixa. Els seus uniformes grisos i les seves xanques ortopèdiques ajuden a situar-nos en un lloc llòbreg, repressiu i anguniós. Poc a poc aquestes cinc intèrprets van desenvolupant una coreografia que les durà d’aquest lloc tancat -que podem endevinar, té a veure amb l’opressió- al seu empoderament i la pròpia autonomia. Com diu la companyia a la seva sinopsi Aquest espectacle és un homenatge a totes les dones que durant segles d’opressió han lluitat i segueixen lluitant per mantenir viu el seu jo salvatge, i que reclamen el seu dret a ballar i córrer lliurement pels carrers i places de la nostra societat”.

Però més enllà de la seva dramatúrgia, que flueix perfectament d’un lloc a l’altre, Mulïer posa al centre cinc ballarines que són l’hòstia (ho sento, he buscat una paraula més adient però no l’he trobat).

Sabem que les ballarines són fortes… qualsevol que hagi viscut en carn pròpia una classe de ballet, sabrà que per semblar etèria i gràcil, requereixes d’una quantitat de músculs que no sabies ni que tenies i que aquests músculs han de ser resistents i treballadors… sinó, la màgia de la gràcia es desfà.

Però en aquesta peça, no ens mostren cinc dones gràcils que sembla que volin -no perquè no ho puguin fer!-. Mulïer porta al límit l’esforç de les ballarines. Són cinc ballarines fortes: veiem el seu esforç i la seva feina, la seva suor, veiem el seu moviment constant per no caure de les xanques. Perquè aguantar cinquanta minuts sobre un parell de xanques deu ser esgotador. I tot i així, elles ho superen amb escreix.

Veure cinc dones fortes ens agrada, ens agrada molt. Posar al centre de tot plegat una dona i la seva força física, és quelcom que no se sol veure.

Però a més, quan la força individual no és prou, és el suport mutu el que les aguanta. Sororitat, aquesta paraula que comença a sonar cada cop més per parlar de la solidaritat feminista es posa sobre l’escenari amb tanta simplicitat, que si no sabíeu què vol dir, ja no cal que ho busqueu al diccionari. Aneu a veure Mulïer, us ho explicaran elles.

Dones que participen en aquest muntatge: Laia Sorribes (intèrpret), Lara Llávata (intèrpret), Melisa Usina (intèrpret), Esther Latorre (intèrpret), Ana Lola Cosin (intèrpret), Emma Ferrer (intèrpret), Mamen García (direcció coreogràfica), Paula Llorens (ajudant de direcció), Roser de Castro (dramatúrgia), Loles Peris (producció), Susanna Vitória (producció)

Homes que participen en aquest muntatge:
Joan Santacreu (direcció), Damián Sánchez (composició musical), Joan Miquel Reig (vestuari), Sergi Sanjuan (utilleria), Andrés Roses (disseny de so)

BANNER-6-MULIER-copia

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s