Les dones de Shakespeare

Però, què passaria realment si expliquéssim les dones de Shakespeare des de les accions dramàtiques que les travessen; és a dir, allò que realment passa en l’obra?

L’any passat va fer 400 anys de la mort del Bard i l’any anterior i aquest els diversos teatres del món han fet homenatges al que és considerat el més gran dramaturg de la Història. Casa nostra no ha sigut una excepció: els diferents teatres i festivals arreu del territori català han portat als seus escenaris espectacles de Shakespeare. Hem sentit tots els títols desfilar: Hamlet, Otel·lo, Molt soroll per no res, El rei Lear o Enric V. També en els darrers anys hem sentit homenatges a personatges de Shakespeare com La taberna dels bufons o Els dolents de Shakespeare. I ens demanem: quan farem un espectacle que es digui Les dones de Shakespeare?

Segur que ara podríem veure una oportunitat meravellosa per parlar d’aquelles grans heroïnes que han omplert les pàgines de les seves obres: Viola, Rosalina, Julieta o Lady Macbeth… podríem ressaltar el seu caràcter emprenedor, apoderat; dones fermes que duen endavant les seves empreses contra vent i marea. Però, què passaria realment si expliquéssim les dones de Shakespeare des de les accions dramàtiques que les travessen; és a dir, allò que realment passa en l’obra? Què passaria si parléssim del feminicidi de Desdèmona o de Lady Anne? Què passaria si parléssim de com Titània és drogada per anar al llit amb un ase? Què passaria si parléssim de com Hero és anorreada per exercir —suposadament— la seva llibertat sexual? Què passaria si parléssim de com Helena és pràcticament violada per Lisandre i per Demetri? Què passaria si parléssim de com Hèrmia és insultada per Lisandre? Què passaria si parléssim de les mutilacions de Lavínia? Què passaria si parléssim de com Ofèlia i Gertrudis són tractades de putes? Què passaria si parléssim del maltractament que rep Caterina per ser una “fúria”? Què passaria si parléssim de com Lear castiga Cordèlia per la seva honestedat i aquesta finalment mor per ser fidel al que creia? Què passaria si… i tants sis hipotètics si fem front a com són tractades les dones a les obres del Bard. Mutilacions, violacions, vexacions, feminicidis… apareixen davant dels nostres ulls actituds —i accions— pròpies d’allò que ens fa tanta por encarar: el patriarcat. Allò que a la vegada en teatre s’invisibilitza tan sovint.

Les obres anteriorment esmentades ens solen explicar tragèdies i comèdies amb protagonistes masculins que han de fer front a situacions difícils… allò que tan sovint anomenem “els conflictes universals de la humanitat”. Però disculpeu si diem que aquesta humanitat no representa a la meitat de la població mundial, perquè aquests conflictes són protagonitzats per homes. I això només és considerat universal en aquest sistema, el patriarcat, que posa al centre l’home com a entitat de representació universal.

Però tornant a les preguntes; també ens demanem què passaria si miréssim aquestes obres amb les “ulleres liles”, aquella eina que ens ajuda a destapar el masclisme en la nostra societat. Veuríem un Otel·lo victimitzat, un home amb qui estem destinades a empatitzar perquè, pobret, l’han enganyat per matar a la seva dona. Veuríem un Oberó que, en el seu absolut sentit comú, fa ostentació de poder per donar-li a Titània una lliçó. Veuríem un Claudi, que pobret —tornem-hi— és enganyat i té tot el dret de repudiar públicament Hero fins la seva mort. Un Lisandre i un Demetri que són enganyats però que bé, que al final s’organitzen per estimar cada un a una dona diferent i vinga, que la història acaba bé, cony! Veuríem uns homes que consideren Lavínia presa d’un motí de guerra. Un Hamlet que té dret —en nom d’un fantasma— d’imposar la seva visió de la realitat a les dones del seu voltant. Veuríem com els homes del voltant de Caterina no són capaços d’assumir una dona amb caràcter. Veuríem com Lear és explicat com un “vell xoxo” a qui se li permet tot… finalment la justícia kàrmica el posa al seu lloc… ah, no! espera, que Cordèlia mor al final… i suma i segueix…

Les dones de Shakespeare revelen un univers una mica més desagradable del que volem veure, ens expliquen uns homes menys heroics del que estem acostumades als teatres catalans… i això ens costa de digerir. Hom podria dir que són obres escrites fa 400 anys i que això ja no és així —perdoneu-nos, però aquí la feminista que duem dins està totalment en contra d’aquesta afirmació—. Però, per què si creiem que això ja no és vigent, ho seguim portant als nostres escenaris com la cosa més normal? Com si el peu de pàgina que representen aquestes accions en les obres ja demostrés que són una anècdota. Potser és per això, perquè ho considerem anecdòtic. Les vexacions i violacions són anecdòtiques, per això, no són més que purs instruments per desenvolupar una història molt més important: la de l’heroi, la de l’home. Finalment, si les dones són un instrument per explicar una qüestió més gran, no importa.

Total, les dones només són l’altre 50% d’aquesta universalitat. Nosaltres, com a dones teatreres hem crescut adorant les obres de Shakespeare: gaudint amb els seus versos, amb la retòrica de la ploma més meravellosa de la literatura dramàtica. A mida que ens hem anat formant com a feministes, però, ens hem trobat amb un reflex lleig, aterrador… justifiquem als escenaris una representació de la dona en què si mor, no passa res, perquè l’heroi havia dʼaprendre quelcom molt important. Hem crescut pensant que voldríem interpretar aquests personatges i hem crescut sentint-nos representades per elles… així que feu la matemàtica, si us plau. Si parem una mica l’oïda i l’ull en les dones de Shakespeare, veurem un panorama representatiu del teatre català al que hem de fer front. Ens agrada dur els clàssics a escena, representant models de dones que són instruments. Caldria repensar-ho una mica… i de passada, demanar-nos si això no només passa als clàssics…

 

Anuncis

One thought on “Les dones de Shakespeare

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s