Homes

Calia fer un espectacle sobre la “guerra de sexes”, quan ara mateix som a la pantalla d’abolir els rols de gènere?

“Els homes no estan de moda”, proclamen cinc actrius encorbatades, engominades i amb talons només començar Homes. Cinc actrius, que, immediatament s’enxancarren en posició de mascle alfa i s’agafen amb força el paquet per explicar-nos els motius d’aquesta davallada de popularitat: resulta que ara les dones condueixen motos de gran cilindrada i, ai las!, fins i tot presideixen països. L’exemple? Angela Merkel. Sens dubte, un gran exponent de la feminització de la política (noti’s la ironia).

Si aquest només fos un dels gags de l’espectacle, el podríem entendre com un crit del mascle ibèric que s’aferra amb ràbia a uns privilegis mica en mica se li escapen o que —potser— veu amenaçats (no perquè la societat els hi estigui arrabassant, sinó perquè que et diguin prou, fa por). El problema és que tot el muntatge gira entorn d’aquesta falsa premissa. Voleu dir que els homes no estan de moda? Doncs per no estar-ho ocupen gairebé totes les tertúlies, columnes d’opinió, càrrecs de direcció i responsabilitat, escons al Parlament i feines de prestigi. Això per no mencionar que, en qualsevol cas, cobren sous més alts que les dones per fer la mateixa feina, tenen més visibilització que les dones en qualsevol àmbit, segueixen relegant-nos l’esfera reproductiva (la gratuïta i la laboral precaritzada) ens segueixen violant i matant,  i altres qüestions molt profundes, que, per feixugues que siguin, confiem que des de la comèdia s’haurien de poder tractar (no serveix una mica per això, la comèdia?).

L’altre gran problema del muntatge del Condal és que els tòpics que es repeteixen al llarg de l’espectacle són propis de molt abans que s’estrenés aquell Homes! de T de Teatre ara fa 22 anys. I és que, paradoxalment, en lloc d’una actualització ens trobem davant d’un retrocés en el temps; i en comptes de tòpic actuals —perquè de tòpics ja n’esperàvem, que al cap i a la fi l’humor es basa en el tòpic— el que abunden son estereotips i situacions d’èpoques pretèrites sense ni un gra de sàtira, ironia o crítica intel·ligent. Així, enlloc d’abordar el masclisme que patim les dones avui en dia, ens planteja situacions que ara veiem llunyanes (compte, no per això més greus que les que patim ara, sinó de diferent forma).

També crida l’atenció (noti’s, de nou, la ironia) que l’anàlisi general de la relació entre homes i dones sempre es dugui a terme amb la parella com a eix. Com si els homes i les dones només existissin en packs de dos, en aquest nostre món monògam i heterosexual (d’entrada i fins que no es demostri el contrari) o com si el masclisme fos un fenomen exclusiu de l’àmbit domèstic o privat, i els companys de feina, d’estudi i, fins i tot (o sobretot), els desconeguts que ens creuem pel carrer fossin totalment innocents del tracte que rebem les dones a diari.

De fet, Carol López (directora i dramaturga) i Sergi Belbel (dramaturg), entenent que, com ja hem dit, “els homes ja no estan de moda” i que “la situació de la dona en aquests 22 anys ha canviat moltíssim”, han optat perquè “rebi tothom: homes i dones” (i, que ens perdonin, però això sona a allò de “ni masclisme ni feminisme”…). Això es tradueix en una escena esperpèntica de cites exprés (suposem que l’èxit televisiu del programa First Dates hi haurà tingut alguna cosa a veure), en la que el concepte —odiós— de guerra de sexes  es manifesta en una successió de personatges que no només cauen en els tòpics de gènere més gastats, sinó també en els de classe. Evidentment, el segurata i el paio de l’extraradi són uns pallussos, i les dones, unes histèriques.

El tram final de l’obra, com a mode de disculpa, adopta un to més reivindicatiu. Les actrius passen a interpretar dones i s’alliberen —gairebé totes— dels talons. El problema és que, a banda d’una escena on es posen els guants i foten cops de puny a comentaris que, certament, encara hem de sentir avui, només hi veiem un esquetx on les cinc actrius es rebel·len contra el rol de mare perfecta a l’estil @malasmadres. Vegi’s el típic comentari a favor d’un entrepà ràpid de Nocilla enlloc de la fruiteta tallada. Avui dia els debats sobre maternitat estan a l’ordre del dia també en el si del feminisme, potser quedar-nos amb la idea de mare que s’allibera reclamant no dedicar tant de temps a l’espai de cures és molt pobre… per no dir que potser les fruites també les podria tallar el pare, tenint en compte que totes les relacions que hi apareixen són heterosexuals?

En definitiva, no tenim més eines, en l’humor, per reivindicar-nos, que caure exclusivament en parlar de la maternitat? No som capaces de veure que avui dia el masclisme encara impera a la societat i que, en tot cas, el que ha canviat sobretot és l’embolcall, aquests tòpics suats que apareixen en l’espectacle? Calia, de fet, fer un espectacle sobre la “guerra de sexes”, quan ara mateix som a la pantalla d’abolir els rols de gènere?

Fitxa

  • Dones que participen en aquest muntatge
  • Carol López (dramatúrgia i direcció), Anna Barrachina (actriu), Agnès  Busquets (actriu), Alba Florejachs (actriu), Mireia Portas(actriu), Glòria Sirvent (actriu), Vero Cendoya (coreografia), Anna Llopart (ajudant de direcció), Amparo Martínez (direcció de producció), Maite Pijuan (cap de producció), Raquel Doñoro (producció executiva), Carlota Ricart (ajudant d’escenografia i vestuari), Olga Fibla (regidora i sastressa), Marta García (cap tècnica del Teatre Condal), Marta Ferrà (premsa), Anna Casasayas (premsa).
  • Homes que participen en aquest muntatge
  • Sergi Belbel (dramatúrgia), Marc Parrot (música original i direcció musical), José Novoa (escenografia i vestuari), Mingo Albir (il·luminació), Tomàs Pérez (espai sonor), Moi Cuenca (direcció tècnica), Rai Segura (operador de so), Jaume Cuadrada (microfonista), David Ruano (reportatge fotogràfic).
  • Altres
  • Pascualin, Arts-Cenic i Pro-escena (construcció d’escenografia). Publispec (màrqueting i comunicació). Santi&Kco (disseny gràfic). Focus i Misògines (producció).
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s